HISTÒRIA - UD Torredembarra (UDT)

U D Torredembarra
Buscar
Vagi al contingut

Menú principal:

HISTORIA

Història

L’Any 1922 va néixer la Uníó Sportiva Torredembarra, el primer club esportiu de la població i el pare de l’actual UDT. I ho va fer de la mà del futbol amb Esteve Huguet com a primer president. Aquell mateix any l’equip va disputar el seu primer partit contra l’actual Club Gimnàstic de Tarragona, tot i que es va donar d’alta a la Federació Catalana de futbol un any després, el 1923.
El primer camp de futbol es va situar a l’Hort del Nap. Per tal de poder adequar-lo i comprar-lo es van posar a la venda participacions populars per tal que els torrencs ajudessin al club a tenir un estadi propi. I el camp es va inaugurar al juny de 1923 amb un partit de futbol contra el Constantí, amb victòria per als nostres per 4 gols a 3.
La primera competició oficial es juga el 1924, concretament el Campionat Provincial de 2a Categoria. El fet és que la US Torredembarra va guanyar els dos primers campionats, confirmant-se com un dels equips importants del Tarragonès. Dos anys depsrés, però, l’equip de la Torre es retira de la competició i es produeix una aturada que dura dos anys. Durant aquells dies, l’equip deixa de figurar en els registres oficials del futbol regional se’n desapareix el rastre.
Aquesta aturada, però, dura ben poc i al 1929 ja es juga un altre partit de futbol a Torredembarra. Gràcies a això, es recupera el nom d’Unió Sportiva Torredembarra i al 1930 ja apareixen al diari partits entre els nostres i el Gimnàstic, o el Reus Deportiu.
Per motius econòmics, a mitjans dels anys 30, el club ha de vendre’s el camp i es passa a jugar els partits en una esplanada. Lògicament, el nombre de partits disminueixen. Fins a l’any 1937, que el club passa a jugar en un nou camp: “Cal Xalet”, a l’actual avinguda Catalunya. Gràcies a això i a l’acabament de la Guerra Civil, el futbol ressorgeix a la Torre, tot i que ho fa impregnat en els primers anys del franquisme i les seves institucions. El futbol es torna a jugar de manera habitual a Torredembarra i l’equip juga competicions com ara el Campionat de Primavera.
A partir de finals dels anys 40, l’equip torna a jugar competicions oficials. Comença fent-ho al Campionat d’Aficionats Provincial, que guanya. Gràcies al títol, passa a jugar el Campionat Regional contra el filial d’un equip de primera, el Sabadell. Els torrencs van plantar cara, però van acabar cedint.
Eren èpoques que a part dels campionats territorials es jugaven molts amistosos, sobretot coincidint amb les celebracions de festes majors. Eren partits tan o més competitius que els altres i on la rivalitat era màxima. Així, la US Torredembarra jugava els partits de festa major de Roda de Barà, Salomó o fins i tot Altafulla. La Torre era un equip important de la demarcació i ocupava sempre les posicions capdavanteres de les competicions d’aficionats. Gràcies a això, el 1950 disputa el Campionat Regional, contra equips de la demarcació de Tarragona. En la seva primera temporada els blanc i blaus assoleixen una meritòria 3a posició.
La temporada 1953-54, la Federació Catalana reorganitza tots els campionats i els torrencs passen a jugar a la Categoria Comarcal, en què hi juga diverses temporades. Cal destacar l’aparició de l’equip juvenil, que ja llavors va demostrar ser un planter excel•lent de joves jugadors. Malauradament, però, aquella dècada també es recorda per haver d’abandonar “Cal Xalet” i es passa a jugar el Camp de l’Olla, que s’inaugura el 1959 amb la presència del porter del Barça, Sadurní.
Al llarga de la dècada dels 60, els torrencs segueixen en el Campionat Comarcal, sovint amb bones temporades i amb la primera posició en diverses d’elles. L’any 1967 tornen a reorganitzar-se les categories, i la ja Unió Deportiva Torredembarra passa a jugar a la II Regional. El club ja ha crescut molt i compta amb diverses categories filials, com ara l’infantil o el juvenil. El 1969, però, segueixen els problemes amb el camp i el club ha de tornar a buscar-se la vida. És per això que durant aquell any l’entitat dóna de baixa als jugadors mentre troba la manera de tenir un camp en el que avui ja coneixem com la Zona Esportiva. Solucionat ja el camp, l’equip torna a les competicions a la Categoria Comarcal, tot i que el 1972 ja ho fa a Segona Regional altra vegada. El més important, però, d’aquella temporada, fou la compra definitiva del camp on juga habitualment el futbol a la torre. Gràcies a la voluntat de qui era al capdavant del club, l’entitat va poder comptar amb un propi, que es va inaugurar per festa major del 1973 contra el Barcelona Atlètic.
Els anys 70 són els de la consolidació del club, sobretot pel que fa a la base. Es forma un segon equip, que milita a tercera regional i el juvenil aconsegueix la temporada 1976 l’ascens a Divisió d’Honor, la màxima categoria, i juga contra equips com el Barça i l’Espanyol.
L’any 1980 l’equip ha de jugar a tercera regional per haver descendit, però tan sols hi és un any, ja que queda campió de grup.
Els millors moments del club s’inicien a partir de 1990, quan el primer equip aconsegueix l’ascens a primera regional, categoria on mai abans havia militat. D’aquesta manera els torrencs debuten l’any 1991 a la primera categoria regional i no ho fan pas malament, ja que queden finalment tercers. L’alegria és major 3 anys després, quan l’equip queda campió de primera regional i puja a Regional Preferent. Durant tres temporades, l’equip aconsegueix mantenir-se sense problemes, i en la 1996-97 es queda a un pas de l’ascens a Primera Catalana, quedant quarts. L’any següent, però, els descens és una realitat i el conjunt torrenc torna a primera regional.
L’equip torna a primera, però pocs anys després baixa a segona regional i s’hi està durant unes quantes temporades. Any rere any l’equip xoca contra la promoció d’ascens, fet que desanima a molts jugadors locals, que acaben marxant a altres equips. L’any 2006, però, l’equip fa un campionat més que dolent i durant una bona part de l’any, el fantasma del descens és més que present. Això desperta a molts, i l’any següent es forma un equip ple de gent de casa que aconsegueix pujar en una última jornada èpica. L’equip, doncs, torna a primera i malgrat problemes econòmics es fa un gran equip, que aspira fins a final de temporada a pujar a preferent.
Aquest any es manté bona part de l’equip, amb la voluntat d’estabilitzar-se a primera regional i recuperar la vessant social i la gran escola base que sempre ha acompanyat el club.




 Seccions de l'UDT Any creació  
 Atletisme 1976  
 Voleibol 1976  
 Tennis 1977  
 Handbol 1978  
 Veterans del futbol 1980  
 Hoquei i patinatge 1982  
 Futbol sala 1988  
 Pesca esportiva 1991  
 Petanca 1991  
 Excursionisme 1992  
 Bike-trial 1999  
 Aeròbic 1999  
 Bàsquet 1999  
 Esports especials 1999  
 Natació 2001  
 Boxa 2001  
 Arts marcials 2001  



   
Presidents de la UST - UDT     




Esteve Huguet Borràs (1922-1925)
Fundador i primer president de la Unió Sportiva Torredembarra. Fou qui la va dotar del camp de futbol, un dels millors de la dècada dels anys vint.







Esteve Huguet Viada (1925-1926)
Fill de l’anterior, a qui succeí en la presidència. Durant alguns anys jugador de l’equip de la primera època.







Antoni Gatell Valls (1930-1936)
Fou el promotor de la represa del futbol organitzat a la Torre els anys 1929-30. Abans de la guerra civil, president i capdavanter del Club. Ell, i els seus col·laboradors Emili Mercadé i Jesuald Rovira, foren els que recuperaren l’antic nom de U.S.T. Tota una institució dintre del futbol local com a jugador i preparador.






Joan Casanovas (1943-1946)
Després de la guerra civil aglutinà el jovent per a la pràctica del futbol. Feia de president i d’entrenador. El va ajudar en aquesta tasca l’Antoni Abadia, que també jugava.






Joaquim Cortés Llorca (1946-1950)
Fou el president que recuperà els colors blanc i blau per a la camiseta. Durant la seva època, la U.D.T. s’afilià a la Federació Catalana de Futbol i s’aprovaren els Estatuts. El Club tornà a participar en competicions oficials. Persona paternalista, que s’entregà per complet a solucionar les necessitats de l’entitat.







Joan Rimbau Roig (1950-1951)
Persona molt aficionada al futbol. Anteriorment havia esta vice-president. Posà tots els seus coneixements i virtuts al servei de la U.D.T. per mantenir-la en els primers llocs del futbol provincial.





Constantí Riñe Valls (1951-1953)
Assistia a tots els encontres que disputava l’equip local. Això féu que fos elegit president. Persona moderada, recta i dialogant, que va saber exercir amb eficàcia el seu mandat i mantenir el prestigi del Club.








Josep Mª Punsoda Rimbau (1953-1955)
Es va fer càrrec de la presidència del Club amb sols 23 anys. Jugador del primer equip. Amb els tres presidents anteriors hi havia col·laborat. Moltes cròniques dels partits es deuen a la seva ploma.







Baldomer Morros Montserrat (1955-1963)
Acabada la seva etapa com a jugador, fou nomenat president de l’entitat durant un llarg mandat. Com a jugador fou un extrem esquerre de gran qualitat golejadora.







Josep Valls Mercadé “Coco” (1963-1967)
Jugà molts anys en el primer equip. També va ser entrenador. En deixar la pràctica del futbol, ocupà el càrrec de president. Dedicà molts esforços per mantenir el prestigi de la UDT.






Joan Soler Ibáñez (1967-1976)
Un dels presidents clau de la U.D.T. Aconseguí, gràcies a la seva constància, la compra dels terrenys de la Zona Esportiva Municipal. La seva tasca esportiva, com a president, també fou mereixedora d’èxits.







Josep Mª Rabassa Mairal (1976-1977)
Durant el seu mandat com a president va aconseguir il·luminar el camp de futbol. Així s’hi podia entrenar de nit i celebrar-hi algun partit nocturn.







Antoni Montserrat Llorens (1977-1980)
En arribar a la presidència fomentà la creació de diverses Seccions, com el Tennis, l’Atletisme, el voleibol, … i el desenvolupament de les activitats pròpies.







Joan Romera Gámez (1980-1985)
La seva tasca, com a president, fou reforçar les Seccions. Va dedicar una especial atenció a la Secció de Futbol. Féu diferents millores a la zona esportiva. Al final de la presidència, continuà amb aquest càrrec a la Secció de Futbol, fins que aconseguí ascendir l’equip a Primera Categoria Regional.



Gestora d’expresidents (1985-1986)
En deixar el càrrec Joan Romera, es formà una Gestora formada per tots els expresidents, que eren B. Morros, Josep Valls, J.M. Punsoda, A. Montserrat, J. Rabassa i Joan Soler, per tal que no es produís un buit presidencial. Actuà de secretari de la mateixa Gestora, Manuel Arrufat.




Manuel Arrufat Monfort (1986-1987)
Després de secretari de la Gestora fou president de la U.D.T. La seva tasca preferida fou treballar amb entusiasme perquè totes les Seccions de l’entitat poguessin desenvolupar les seves activitats pròpies.








Josep Marzá Soler (1987-1988)
Fou un president que va continuar eficaçment la tasca del seu antecessor sobre les Seccions. Dedicà una atenció especial a planificar el futur desenvolupament de la Zona Esportiva Municipal.








Josep Viladomat Roca (1988-1990)
En deixar el seu càrrec l’anterior president, s’obrí un període d’inestabilitat pel que fa a la presidència de la U.D.T. Les Seccions el nomenaren president i així exercia totes dues presidències, la de la U.D.T. i la de la Secció de Tennis.








Carles Marqués Mestre (1990-1992)
També fou president de la U.D.T. i de la Secció de Tennis. La seva tasca fou meritòria. Intentà que les diferents Seccions no tinguessin dèficit.








José Antonio Sánchez Sánchez (1992-1996)
Per tal de donar a la presidència de la U.D.T. una major responsabilitat i prestigi, es nomenà J. Antonio Sánchez Sánchez president de l’entitat. Va dedicar molts esforços a potenciar les diferents Seccions esportives, qualsevulga que fos la seva especialitat. Cal reconèixer que va fer una labor lloable en aquest sentit.







Maurici Ruiz Urribarri (1996-2000)
Destacà per el seu esforç en potenciar les diferents seccions i crear-ne de noves com l’Aeròbic i el Bike-Trial, i realitzar esdeveniments com l’Esport al Carrer, on hi participaven totes les seccions, i els Camps d’Estiu. Durant el seu mandat es va a dur a terme la climatització de la piscina de la Zona Esportiva Municipal, per poder-la usar durant tot l’any.





Josep Mª Bernad Sáez (2000-2005)
Gran feina la que està duent amb les diferents seccions i aconseguint que la UDT creixi com mai amb la incorporació de noves seccions com, Bàsquet, Esports Especials, Arts Marcials, Boxa i Natació. Des de la seva presidència es realitza cada any les Jornades Esportives, on hi participen totes les seccions. S’espera que aconsegueixi en la seva legislatura el tant anhelat pavelló esportiu.






Manel Roldán Cano (2005-2008)
Agafa la presidència després de la dimissió del Sr. Bernad, ja havia estat vice-president en l'anterior junta. Amb ell es fan realitat grans projectes com la construcció del pavelló esportiu i el mini-pavelló, així com una mini-pista poliesportiva de gespa artificial. Cal destacar la tasca feta en l'administració de l'entitat, reestructurant-la per poder oferir un millor servei i gestió als associats.






Joan Antoni Ramirez Lara (2008-2012).









Domènec Belis Duran (2012-)
Gran aficionat al Futbol i a l'esport en general, en la seva presidència a la UDT el primer equip de futbol aconsegueix per primera vegada en la història del club, competir a Primera Catalana. Després de l'esforç dels jugadors, la gestió de la junta i sobre tot la col·laboració de l’Administració local, lluitem dia rere dia per engrandir el nostre estimat Club, estabilitzar el futbol torrenc, així com estructurar la base dels equips de l'escola que son el futur del Club. Responsable i constant en la tasca que porta a terme, en la que implica tenir una escola de futbol puntera i la resta d’equips en les màximes categories.

 
 
 
Retorna al contingut | Retorna al menú principal